Durant el segle XVII Catalunya esdevingué un escenari constant dels enfrontaments entre les monarquies francesa i hispànica. De grat o per força els catalans es van veure arrossegats als conflictes. Les ciutats catalanes convertides en places d’armes fàctiques i les potencialitats productives sovint es van posar al servei de la industria de guerra. De tot plegat l’ancestral i singular cultura bèl·lica dels catalans va sortir modernitzada. A finals del segle XVII la política de promoció d’assientos del darrer monarca austracista, per tal de mantenir i equipar els terços va generar a Catalunya una potent maquinària de producció militar en massa que esdevindria la primera manifestació de la revolució industrial. La confecció d’uniformes, producció d’armes i subministrament de pertrets a l’exèrcit va generar l’aparició precoç de burgesos manufacturers, l’acumulació de grans fortunes i la transformació del país. La Guerra de Succesió espanyola va esperonar i accelerar les dinàmiques manufactureres a l’entorn de les demandes bèl·liques.

Quan Catalunya va ser entregada a la barbàrie borbònica, l’estiu del 1713, el país, i sobretot Barcelona, amb les seves poderoses infraestructures del ram de guerra, i amb la seva experiència organitzativa va poder aixecar en pocs dies un imponent exèrcit regular que es va sumar a les organitzacions milicianes i de fusellers ja existents. Els exèrcits catalans, hàbilment dirigits per Villarroel van sostenir amb encert la campanya del 1713-1714, en defensa de la terra, falcats en tot moment per una poderosa industria de guerra i per unes institucions polítiques realistes que intentaven treure’n el màxim de partir de la situació conjuntural.

El present treball vol ser una aproximació tècnica i polièdrica a aquests exèrcits catalans i de manera molt singular a les unitats reglades. Es plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics , la cultura militar, la uniformologia, i lògicament les accions que van protagonitzar. De tot plegat se’n despren que, en poques setmanes i gràcies a l’experiència prèvia i estructures existents Catalunya va poder aixecar un exèrcit regular modern, eficaç i ben equipat homologable a qualsevol dels exèrcits professionals de l’Europa del moment.